El 1969 Gary Hill es va traslladar a Woodstock, a l’estat de Nova York, que s’havia convertit en un important lloc de trobada dels protagonistes de la contracultura. Allí va assistir a algunes classes a l’Art Students League i va fer escultures d’acer a les quals incorporava so. El 1973 va tenir la seva primera trobada amb el vídeo, en prendre prestada una càmera del Woodstock Community Video. Aquest descobriment va resultar decisiu. Durant els anys següents, Hill va experimentar amb les futures bases del seu llenguatge: d’una banda, va sondejar les possibilitats del vídeo com a forma de registrar el pas del temps; de l’altra, va realitzar diverses obres en què va indagar l’àmbit de la videoinstal·lació (Hole in the Wall, 1974). Durant la segona meitat de la dècada del 1970, estimulat pel contacte amb els poetes George Quasha i Charles Stein i per l’obra musical de La Monte Young, va començar a tractar la relació entre la imatge, el so, les paraules i els seus significats. Els seus treballs es convertirien en una nova forma de llenguatge que reflexiona sobre el propi llenguatge. Aquest seria el punt de partida de la seva obra durant els anys vuitanta, quan Hill es va convertir en un dels artistes més importants del videoart. Entre el 1984 i el 1985 va viure al Japó, on va realitzar URA ARU (the backside exists). El 1988 va crear Incidence of Catastrophe, la seva primera obra inspirada en els postulats de Maurice Blanchot. Les teories d’aquest filòsof francès, al costat de les de l’alemany Martin Heidegger, són fonamentals per entendre tota la seva producció posterior. A partir d’aquell moment, l’obra de Hill va anar acusant una major complexitat visual gràcies a l’ús d’ordinadors i altres recursos tecnològics, que mai no ha vist com a objectiu per ells mateixos, sinó com un indret en el qual experimentar la deconstrucció no lineal de la narrativa i on situar l’espectador com a protagonista dels seus treballs. En obres com Suspension of Disbelief (for Marine), del 1991-1992, l’artista utilitza trenta monitors en què es veuen, en una ràpida successió, fragments d’imatges del cos humà. Convertit en un artista d’immens impacte en diverses generacions de creadors, el treball de Hill no ha deixat mai d’investigar nous límits tecnològics i conceptuals. Des del 1985 Gary Hill viu a Seattle.