Eija-Liisa Ahtila
Finlàndia, 1959
Enrere
Eija-Liisa Ahtila (Hämeenlinna, Finlàndia, 1959) qüestiona des de la seva pràctica artística la naturalesa de la imatge en moviment, la construcció d’històries, la plasmació de sentiments i la relació amb l’espectador. Després d’una formació en cinematografia al London College of Printing, a UCLA i al American Film Institute de Los Angeles, els treballs audiovisuals d’Ahtila s’han pogut veure tant en festivals de cinema com en museus en forma d’instal·lacions. Aquests diferents mitjans de distribució li permeten, justament, plantejar diferents aproximacions a la construcció de les històries. Les seves obres, si bé són narratives, no segueixen els patrons narratius habituals. Els seus treballs s’ocupen del que ella mateixa ha denominat «drames humans», de les relacions dels individus entre ells i amb el seu entorn. Sovint el personatge principal de les seves peces pateix d’alguna patologia de caire psicològic, que es reflecteix tant en l’estructura del vídeo com en la seva disposició en l’espai amb l’ús de diferents pantalles i dispositius. La utilització de diferents pantalles en les seves instal·lacions és un element més de l’estructuració del relat en l’espai, on l’espectador assumeix el rol d’editor. En una de les seves primeres obres, Today (1996), Ahtila ja feia servir tres pantalles per tal de trencar la narració lineal i oferir a l’espectador tres visions, corresponents a tres personatges, d’un mateix esdeveniment. Prèviament a l’escriptura del guió i la filmació, Ahtila du a terme un treball de recerca que constitueix la base per a la peça, que pot finalment barrejar elements verídics i element ficticis. A més, en molts dels seus treballs introdueix també aspectes fantàstics que trenquen el naturalisme omnipresent. Un dels primers treballs en què apareixen aquests elements fantàstics és Consolation Service (1999), una obra en la qual els protagonistes són una parella jove en procés de separació. En aquesta peça, composta per dues pantalles, Ahtila desenvolupa una història a partir de la interrelació de les emocions que es generen entre els protagonistes i el seu entorn.
Neus Miró