Susy Gómez va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Durant un període de tres anys, l’artista va compaginar els estudis universitaris amb l’aprenentatge de disseny de moda a l’Escola d’Arts i Tècniques de Catalunya. La trajectòria professional de Susy Gómez es va iniciar l’any 1993, quan va presentar la seva primera exposició individual a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró de Barcelona. Amb el nom de «Sense títol», aquella exposició va començar a posar de manifest que el que pretén l’artista és obrir la seva obra a tot tipus d’interpretació, sempre que hi participi l’espectador a través d’una percepció reflexiva i serena. L’obra de Gómez es caracteritza des del començament per l’ús i la varietat de llenguatges, que l’artista tria en funció del potencial expressiu que tenen. Aquesta opció la porta no solament a treballar amb qualsevol tipus de material, sinó també a evocar la complexitat sobre la qual es fonamenten els sentiments més privats de l’individu. L’any 1994, Susy Gómez va presentar a la galeria Luis Adelantado de València la seva segona exposició individual. Malgrat que tenia el mateix títol que la primera, aquella mostra va significar un pas molt important cap a l’ús d’altres llenguatges expressius: hi va fer servir per primera vegada les fotografies de gran format que descansen a terra (alterades o transformades per la seva intervenció mitjançant l’aplicació de pintura o la utilització de tècniques informàtiques); les taules constituïdes per petites escultures, objectes o formes fets a partir del seu ús com a molla; els transferibles, o dibuixos directes aplicats sobre la paret, etc. Aquesta diversitat d’obres i llenguatges fa que calgui començar a considerar la seva producció en funció no solament de l’interès individual de cada obra, sinó també dels discursos que l’artista va manifestant en cadascuna de les seves intervencions. Embarcada a desvelar diferents aspectes de la seva identitat i a fer qüestionar l’espectador sobre la inconstància de la seva subjectivitat, l’obra de Susy Gómez va adquirir un nou impuls el 1995 a partir de l’exposició «(mi:)», presentada a la galeria Giorgio Persano de Torí. Hi proposava una sèrie de sensacions que ens conviden a explorar els desigs com a estímuls vitals, i va fer-ho a partir de materials tan diversos com el vidre, els cabells sintètics, el guix, el ferro, la tinta, la fusta, la tela, les flors naturals i la presència gairebé imprescindible de fotografies de gran format. Des de llavors fins a l’actualitat, l’artista ha fet nombroses exposicions presentant la seva obra com una mena de striptease mental, que consisteix a deixar caure davant dels ulls dels espectadors diversos aspectes del seu pensament darrere d’unes obres conscientment seductores.