Ferran García Sevilla va néixer a Palma de Mallorca el 1949, i es va traslladar a Barcelona el 1969, on es va llicenciar en Història Moderna i Contemporània (1972) i en Història de l’Art (1974). Entre el 1975 i el 1981 va fer classes d’art contemporani a la Facultat d’Història, i des del 1981 fins al 1985 va ensenyar pintura a la Facultat de Belles arts. Va escriure una tesi doctoral sobre l’art conceptual i, als anys setanta, al començament de la seva carrera, va esdevenir un dels membres més destacats de l’art conceptual català. A partir del 1978 es va centrar en la pintura, amb uns plantejaments analítics i conceptuals, i va mostrar els seus primers treballs a França convidat per Marcelin Pleynet. En aquells anys es va interessar pel maoisme, l’estructuralisme i el pensament de Ludwig Wittgenstein. El 1982 va visitar els Estats Units per primera vegada, i també va viatjar al Sàhara. Interessat per les filosofies i les manifestacions artístiques orientals, després va viatjar a Egipte, l’Índia, Tailàndia, el Tibet i l’Iran, entre altres llocs. El 1985 va viure temporalment a París. El 1985, García Sevilla va exposar al Riverside Studios de Londres, i a l’any següent va representar a Espanya a la Biennal de Venècia. El 1987 es va organitzar la seva primera retrospectiva al Musée des Beaux Arts de Nimes, i va ser seleccionat per a la 8a edició de la Documenta. El 1989 se li van dedicar diferents mostres institucionals a Barcelona, Madrid i Tòquio. El 1996 va representar Espanya a la Biennal de São Paulo. El 1998 va exposar a l’Institut Valencià d’Art Modern. La seva darrera retrospectiva la va organitzar l’Irish Museum of Modern Art de Dublín el 2010, i després va viatjar al Museo Patio Herreriano de Valladolid. García Sevilla està considerat com un dels artistes clau de l’art conceptual català i un dels grans representants de la tornada internacional a la pintura als anys vuitanta. En els darrers anys ha generat imatges amb l’ajuda d’ordinadors.