Va començar a estudiar belles arts el 1979, any en què va viatjar diverses vegades a l'estranger -París i Amsterdam- i va aparèixer públicament per primer cop en una mostra col·lectiva, «Comida homenaje ofrecida a Napoleón.» Des del juny del 1989 fins al 1995 va formar part del col·lectiu Estrujenbank, en el qual també van participar el pintor Juan Ugalde, el poeta Dionisio Cañas i Mariano Lozano. El 1992, els membres d'aquest grup van fer imprimir el llibre Los tigres se perfuman con dinamita, una recopilació de textos on estableixen les seves posicions i propostes sobre el poder, la monarquia, el progrés, la dictadura franquista, l'ordre cultural, la raó, l'analfabetisme, la ciència ficció, l'atzar, la sida, etc. La pintura de Patricia Gadea, que al principi depèn de la figuració gordillista, s'apropia de les icones de la cultura popular -especialment de les que procedeixen dels cartoons nord-americans i dels tebeos espanyols-, els barreja amb diverses imatges i els submergeix en un fons de pintura, o bé els superposa a teles de color prèviament pintades.