El treball de la brasilera Rivane Neuenschwander es caracteritza per introduir una gran varietat de formulacions, recursos i mitjans –des d’objectes comuns, que reutilitza i altera, fins a elements vegetals i materials efímers, pols o insectes–, fet que fa difícil classificar o definir el seu llenguatge de manera sintètica. Nascuda a Belo Horizonte l’any 1967, la crítica ha destacat la seva filiació a l’herència del conceptualisme brasiler de les dècades del 1960 i el 1970. Els artistes brasilers van impregnar el discurs conceptualista –de tall eminentment analític– de sensualitat, amb un batec d’ordre poètic que integrava l’experiència del cos i de la natura. Ja sigui a través de dibuixos, instal·lacions, performances, fotografies, escultures o vídeos, Neuenschwander posa la seva mirada en la quotidianitat, en les coses i els fets que formen part del nostre dia a dia per convertir-los en reflexions sobre la condició humana, sobre la felicitat, el sofriment, el desig i els anhels que ens mouen. Un aspecte destacable és com involucra l’espectador i interacciona amb ell, qüestionant la seva posició, convertint-lo en aliat i artífex de moltes de les seves obres, com succeeix a Eu desejo o seu desejo (2003-2013), on les persones escriuen peticions o anhels en unes cintes de colors, que es transformen en amulets, recollint una tradició arrelada a Salvador de Bahia. Però si el context i les persones es converteixen en part substantiva de les seves obres, el temps, el llenguatge i la naturalesa són també eixos sobre els quals fonamenta la seva producció i la seva manera de pensar el món. Així, a Palavras Cruzadas (2001) indaga sobre les convencions del llenguatge a través d’un joc de paraules, amb lletres que ha modelat en peces de fruita i on ens convida a participar com en un Scrabble ben particular. En un dels seus vídeos més coneguts (realitzat amb Cao Guimarães) filma unes formigues que, en comptes de dur llavors i provisions al cau, arrosseguen confeti de colors –impregnat prèviament amb sucre– com si participessin d’un esdeveniment tan inusual com festiu en el qual, en realitat, es parla dels processos de producció i consum. Mentrestant, en altres produccions tracta temes com ara la vigilància i la violació de la privacitat a través de les noves tecnologies. Tant si són complexes en la seva formulació com si es mostren de manera directa, les peces de Neuenschwander exploren mecanismes que alteren la lògica; posa en joc una altra manera d’aproximar-nos a la realitat que la transcendeix, que introdueix incertesa i inestabilitat en els missatges, que obre esquerdes en els significats per on es filtra una actitud subversiva, ja que dinamita –subtilment– els ressorts més arrelats del nostre pensament i la nostra percepció. Posa en relleu que l’art és una manera de comunicar allò que de cap altra manera podria ser dit. L’artista va cursar estudis a la Universitat Federal de Minas Gerais i al Royal College of Art de Londres i va aconseguir molt aviat projecció internacional. Ha participat a les biennals d’Istanbul, São Paulo i Venècia, i ha dut a terme exposicions individuals a Portikus de Frankfurt, Walker Art Center de Minneapolis i New Museum de Nova York.